Amigues i amics tots que heu vingut a l'acte de presentació del llibre La conquête de Majorque, escrit per Agnès i Robert Vinas.

*

Presentar un llibre és quelcom solemne, semblant a la posada en funcionament d'un nou enginy, la inauguració d'un edifici important o el baptisme dels infants dins el món occidental cristià o la circumcisió pels semites orientals.

En el cas d'avui el presentador té una participació marginal perque no és el pare de la criatura, tan sols el padrí de fonts, com diríem en bon mallorquí, i ser tal cosa, dins els costums tradicionals de la nostra terra, suposava convertir-se en un personatge important, malgrat fos per un sol dia.

Quan fa poc Robert em telefonà per pregar-me si volia actuar de padrí de fonts del seu llibre, sens dubtar-ho un moment vaig contestar afirmativament.

Coneixia el projecte, besllumava l'entusiasme dels autors després d'una conversa sobre l'obra mantinguda a la sala de lectura de la nostra Societat Arqueològica Lul·liana, havia seguit la recerca curosa duta a bon termini per tal de complementar de manera plaent el text escrit, i sabia de la preocupació dels autors per donar a conèixer al públic no especialitzat uns fets, origen del nostre tarannà illenc, que començaven a enterbolir-se gràcies a la conjunció de realitat històrica amb llegenda romàntica i, per que no, amb crispacions fora de lloc, allunyades tant de la realitat com de la fantasia.

© Ultima Hora

Aquesta presentació es va fer el 11 de juny 2004 al Casal Solleric de Palma de Mallorca.

En conseqüència cal demanar-se quin és el paper que correspon al presentador en un cas com aquest. Sabem que aquest personatge portava el nadó, en braços, per rebre el baptisme. Avui dia crec que ni tan sols això és la seva funció, emperò sí sé que el presentador no ha de suportar l'infant o sia el llibre, obra d'Agnès i Robert, sinó donar-lo a conèixer als assistents i en aquest cas és just i necessari dir els mots imprescindibles per assabentar-los qui són els pares de la criatura, per després cantar les degudes lloances del nou nat.

*

Agnès i Robert Vinas són una parella d'intel·lectuals rossellonesos, per tant són una parella de la Mallorca Nord o sia del territoris continentals d'aquella utopia que fou el Regne de Mallorca, de durada tan curta en el temps, com de projecció tan llarga en els esperits.

Agnès, algerina de naixença, francesa de llengua, rossellonesa per vincles electius i afectius, és professora de llengües clàssiques i, a hores d'ara, topar-se amb una persona que es dedica a conrar l'antiga llengua mare, el vell llatí, oblidat per les persones i blasmat per aquells que tenen competències en l'art de l'educació, la qual cosa no vol dir que sien competents, és de bell antuvi un símbol de fiabilitat envers el seu quefer.

Robert, català de Rià, rossellonès d'arrel i per tant mallorquí de cor, francès de formació, medievalista especialitzat en paleografia, amb una llarga tradició docent a la seva esquena, per força havia de ser el complement adient per a que d'ambdós sortís un bell treball.

Formació científica i dedicació docent han fet possible aquesta obra que avui tenc el goig de donar a conèixer al públic mallorquí, als descendents d'aquells que protagonitzaren l'aventura de la conquesta de Mallorca.

*

Coneguts el progenitors cal entrar en matèria i donar a conèixer el fruit de la seva col·laboració.

La conquête de Majorque és una obra científica on el fonament és la recerca documental i la disposició de tot el cabal aportat per la ciència a mans dels que no tenen perqué ser científics, n'és el resultat final. És a dir documentació feel, segura, enriquidora, presentada menjívolament per gaudir-la amb fruició. Això sí enrevoltada amb una presentació agradable on la iconografia és quelcom més que la ximple decoració complementària que sol acompanyar els llibres d'història. En aquest cas no tan sols alegra la vista sinó que complementa el saber.

Agnès, ahir, em comentava que la manca d'informació gràfica sobre els moments islàmics era per a ella un retret a fer, una mancança insalvable, davant l'allau d'imatges que la part cristiana havia pogut aportar. No és un retret, és una realitat. Hem de ser ben conscients que la figuració no conjuga bé amb el món islàmic i que a la nostra terra no hem servat amb cura el llegat cultural musulmà, fruit d'un passat esponerós, sens dubte alguna, emperò un passat oblidat, emmascarat per segles d'incomprensió.

En aquest sentit voldria retreure amb força que un dels mèrits del llibre és presentar els fets històrics amb igualdat d'oportunitats : la visió d'uns i dels altres ; l'opinió de vençuts i guanyadors, els avantatges d'una i altra cultura i per que no els desavantatges d'un i altra tarannà. I els historiadors solem esser monolítics, coneixedors d'un sol caire de la moneda, defensors d'un ideal i lluitadors contra l'ideal del veïnat. Això no és bo i, en aquest cas, Agnès i Robert ens mostren el seu caire didàctic presentant amb igualtat de condicions el pensament dels protagonistes, perquè en aquesta història no hi ha antagonistes, tan sols les arrels de la Mallorca, terra acollidora fins i tot per a aquells que arribaren amb les armes a la mà.

No de bades a les rondalles de la terra quan un vol asseverar que la cosa és certa sempre diu : per la fat i fat que mia mare m'ha encomenat tot el que vos diré sia un punt de veritat, i aquesta fat i fat no és més que la fâtiha o començament de l'Alcorà i si fou comanda de la mare per alguna raó seria.

*

L'esquema del llibre és clar i llampant. Un prefaci i una presentació de circumstàncies ens informen sobre els autors i la qualitat de l'obra. En tot llibre es convenient dir el per que s'ha fet i qui és cada qual referint-se a l'autor o als autors.

Segueix una introducció general on espliquen el que han volgut fer. Cal llegir-la amb atenció, és la base del llibre, i en ella s'explica de forma clara i sintètica el que pretenen : educar, en poques paraules, aportar coneixences perquè la gent pugui pair-les sense problemes i aprofitar-ne la lliçó.

Segueix la part documental amb noves traduccions dels fets de Mallorca segons la Crònica del Rei i el que va narrar temps després Bernat Desclot. Noves traduccions que, de manera clara i concisa ens serveixen en safa d'argent, mitjançant conceptes i paraules en pla català, els textos medievals, bells i encisadors per als especialistes, peró no sempre entenidors per als profans.

Finalment un apartat on la veu dels vençuts es presenta també amb claredat, acompanyada de documentació oficial i privada, resums dels testimonis que Pere Marsili ens deixà, juntament amb el text deliciós de Ramon Muntaner tan vinculat a la nostra història. Dins els primers són de tot punt importants les noves versions sobre els textos referits a Menorca durant la independència de l'illa entre 1230 i 1287 que ens permeten ampliar les nostres coneixences sobre aquella etapa tan interessant com desconeguda.

Com a cloenda les biografies breus dels principals cabdills de l'exèrcit cristià, on es combina informació textual i informació gràfica de tal manera que ens aporta una completa visió dels participants, complementada per notícies semblants relatives als mallorquins musulmans que patiren les conseqüències de l'assalt. En aquest cas, per raons òbvies, la documentació gràfica no ha sigut possible obtenir-la. Dins la llarga nòmina dels oblidats són noms que ens ajuden a conèixer quins eren els illencs que enrevoltaven el valí almohade, senyor de Mallorca el 1229.

*

La presència d'una selecta i copiosa il·lustració m'obliga a una especial menció referida a la part gràfica del llibre que no és complement sinó part integrant de la idea generadora de tal obra.

Els autors han fet una recerca acurada de fonts iconogràfiques. Tal vegada per l'època estudiada sia el problema més cabdal, l'absència quasi absoluta de manifestacions icòniques relatives als andalusins de Mallorca i l'escassa, encara que fonamental, representació gràfica contemporània del món cristià. Una i altra venen obligades per la manca de manifestacions d'un fet que poc després, ja a finals del segle XIII, va tenir una materialització singular representada pel murals de la casa dels Aguilar, successors del Caldes originaris.

Amb valentia, diria que amb una dosi de sentit de l'humor prou catalanesca, la combinació de material gràfic suposa una tasca impresionant on la barreja de imatges medievals amb il·lustracions barroques, romàntiques, noucentistes i fins i tot la incorporació del còmic contemporani, com aport fonamental per a una millor comprensió del text, és un dels grans atractius d'aquest llibre.

Voldria endemés comentar alguns punts essencials, al meu entendre, de l'aparell gràfic que forma part de l'estudi dels Vinas, en especial per la recuperació d'aportacions d'artistes mallorquins que avui tenim estojats dins l'armari de l'oblit. Un Jaume I triomfant de Pere Barceló Oliver, de l'any 1929, o el magnífic dibuix de Julián Nadal, un dels grans dibuixants de la recordada revista Chicos. Artista d'ascendència mallorquina, malgrat que l'arrelament familiar a Catalunya el mantingués allunyat de la nostra terra, fins a tal punt que ni la més minça atenció ha merescut per part dels tratadistes locals. Perquè no la figura marginal d'un escapçat exposat a la punta d'una llança que els Vinas trobaren al manuscrit 3.416 de l'Arxiu Capitular de Mallorca o les vinyetes plenes de gràcia dels valencians García, Laveda y Tornero, juntament amb les de l'equip Botifarra, els dibuixos de Tàssies, Granyer o Margalida Gayà, per no deixar de banda l'espectacular maqueta de l'assalt a Madina Mayurqa conservada al Museu d'Història Militar de Sant Carles.

L'espectacular fotografia de la majestuosa figura jacent de Guillem de Torrella, amb la vesta de templer que l'acompanyà a la tomba, és una de les imatges més copsadores del llibre on tenim el retrat d'un dels principals protagonistes i que junt amb les efígies de l'infant Pere de Portugal, eventual senyor de Mallorca, són representacions molt apropades a la realitat.

Voldria acabar aquest comentari, ja excessivament llarg, amb un record a l'anònim pintor que un dia batiàrem amb el nom de Mestre de la Conquesta de Mallorca. En el plafó de la batalla de Porto Pi on es representa la mort dels germans Moncada, l'avantguarda musulmana arbora l'estandart amb el segell de Salomó ; el valí Abu Yahya cavalca sota l'empara del seu penó, amb les bandes diagonals de vermell sobre camp d'argent, i els mallorquins musulmans es defensen mitjançant les adargues circulars presidides per la mà de Fàtima, element profilàctic essencial, encara vigent o pel símbol totèmic de la tortuga que amaga una ignota tribu beréber que s'encomanava a la protecció d'aquest queloni, clara imatge de la mallorquinitat sotmesa. No de bades a la font més emblemàtica de Ciutat, les quatres tortugues de bronze suporten amb calma i paciència el pes del poder en forma d'obelisc. No serà una reminiscència del nostre passat islàmic ?

*

Finalment és just i necessari destacar els apèndix finals, en especial, el glossari de termes tècnics on les paraules d'origen àrab estan tractades amb un respecte poc habitual en els tratadistes no arabitzants, juntament amb les paraules i denominacions d'arrel llatina que il·lustren, degudament, als no especialitzats en la matèria, els termes tantes vegades mal interpretats...

*

Gràcies Agnès i Robert, moltes mercès pel vostre treball. és bona prova que els lligams entre les terres mallorquines, continentals i insulars, no s'han romput i encara es mantenen ben polents. Transmeteu en nom de tots els illencs que a partir d'ara podran gaudir del vostre llibre, el nostre agraïment a la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, al Conseil Général des Pyrénées-Orientales, a la Région Languedoc-Roussillon i a la Préfecture de Région (Direction Régionale des Affaires Culturelles) que han fet possible l'edició de tan magnífica obra que, esperam i desitjam que prest poguem llegir-la també en la nostra llengua.

Una vegada més : gràcies !!!

© G. Rosselló Bordoy


(1) G. Rosselló Bordoy, licenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia semítica, i arqueòleg, fou director-conservador del Museu de Mallorca. Ha escrit varis llibres importants sobre el passat musulmà de Mallorca i de les illes balears com L'islam a les illes balears (Daedalus, Palma, 1968) i Els Oblidats (Ajuntament de Palma, 1990).